Per si no ho sabeu, a un lloc que es diu platja hi ha molt espai per córrer.
La platja està feta d’un material tovet, la sorra, que se’t fica entre els dits i les potetes i se t’enganxa al morro. És una mica incòmode. La part bona és que hi trobes un munt de coses enterrades: troncs, pedres, cargolines, algues, petxines… i un munt d’olors, totes salades.
El que fa més por de la platja és la gran quantitat d’aigua que va i ve i no s’està quieta. I fa aquell soroll i aquella espumeta que obliga a fer un bot enrere. Jo no me’n refio. Algunes onades -crec que se’n diuen així- van molt fortes i et mullen.
Aquí us deixo una mostra de les meves petjades per la sorra. Per la distància que hi ha entre elles, comprovareu com n’anava de de pressa!
